“Vés a la botiga de gramàtica
i compra’m una bosseta d’adjectius,
que he fet uns versos de festa
i vull amanir-los d’enginy”.
Mentre el noi, partícep
d’una llarga tradició poètica,
baixa al carrer
pensa en les paraules de la germana
i sent compassió.
Ella barreja, fusiona, experimenta.
però, maldestre encara,
no s’ensurt gaire bé.
Però és que ni té llibre de receptes
ni ningú li ha dit com ho ha de fer
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario